Com a fundador de l'Institut Americà d'Estudis Catalans l'any 1979, va contribuir a la promoció de la cultura, l'art, la música, l'arquitectura i les innovacions científiques de Catalunya. El Dr. Cardús va ser un pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els humans.
Nascut el 6 d'agost de 1922 a Barcelona, Espanya, Cardús es va llicenciar a la Universitat de Montpelier a França l'any 1942 i es va llicenciar en medicina per la Facultat de Medicina de Barcelona el 1949.
També es va llicenciar en cardiologia per la Facultat de Medicina de Barcelona. Barcelona School of Medicine el 1956 i una beca en cardiologia a la Universitat de Manchester a Anglaterra el 1957. Investigador associat en fisiologia a la Lovelace Foundation d'Albuquerque, N.M., i a la Universitat de Barcelona el 1954-55.
El 1958, quan la NASA va presentar el primer programa espacial del país, el Projecte Mercuri, Cardús va començar a controlar la salut dels set primers astronautes escollits per aventurar-se a l'espai. La investigació es refereix al que podria passar amb els éssers humans a l'hàbitat inexplorat del vol sense pes.
Més de 40 anys després, el Dr. Cardús , com a professor de rehabilitació al Baylor College of Medicine, va dirigir un projecte de la NASA per desenvolupar una cambra de dormir giratòria que simulava la gravetat.
Del 1960 al 1999 el Dr. Cardús va ser professor de medicina i rehabilitació a Baylor. També va ser professor adjunt de fisiologia al departament de ciències matemàtiques de la Universitat Rice de 1970 a 1988. Es va doctorar en matemàtiques per la Universitat de Michigan a Ann Arbor el 1966.
Les cendres del doctor David Cardús van ser escampades al mar Mediterrani a principis de juliol de 2003 en una cerimònia oficial d'estat patrocinada per la Generalitat de Catalunya.
Remembering Dr. David Cardús on this day, August 6th, 2024.
As founder of the American Institute for Catalan Studies in 1979, he helped promoted Catalonia’s culture, art, music, architecture and scientific innovations.
Dr. Cardús was a pioneer in studying the physical effects of space travel on humans.
Born Aug. 6, 1922, in Barcelona, Spain, Cardús earned an undergraduate degree at the University of Montpelier in France in 1942 and a medical degree from the Barcelona School of Medicine in 1949. He also was awarded a graduate degree in cardiology from the Barcelona School of Medicine in 1956 and a fellowship in cardiology at the University of Manchester in England in 1957.
Dr.Cardús was a research associate in physiology at the Lovelace Foundation in Albuquerque, N.M., and at the University of Barcelona in 1954-55.
In 1958, when NASA unveiled the nation's first space program, Project Mercury, Cardús began monitoring the health of the first seven astronauts chosen to venture into space. The research concerned what might happen to human beings in the unexplored habitat of weightless flight.
More than 40 years later, Dr .Cardús , as professor of rehabilitation at the Baylor College of Medicine, headed a NASA project to develop a spinning sleeping chamber that simulated gravity.
From 1960 to 1999 Dr. Cardús was a professor of medicine and rehabilitation at Baylor. He also was adjunct professor of physiology in the department of mathematical sciences at Rice University from 1970-88. He received a doctorate in mathematics from the University of Michigan at Ann Arbor in 1966.
Dr. David Cardús ' ashes were scattered in the Mediterranean Sea in early July 2003 in an official state ceremony sponsored by the Generalitat de Catalonia.
ENHORABONA Elena Olive, després del merescut reconeixement a la nostra Presidenta Hel·lena Cardús l'any 2017, aquest any 2020, un nou membre de l'AICS ha estat guardonat! FEM I SOM HISTÒRIA! Moltes felicitats a tots els guardonats!!!
L’IPECC atorga el premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” a deu catalans residents a l’exterior
L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) ha atorgat el premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” a deu catalans o catalanòfils residents a l’exterior.
És la 32ena edició ininterrompuda d’aquests guardons que enguany han distingit les següents persones:
Amella i Llombart, Josep, de Lausana (Suïssa)
Balaș, Oana-Dana de Bucarest (Romania)
Bianchi i Riera, Rosana Catalina, de Rosario (Argentina)
Grau i Rovira, Pere, d’Hamburg (Alemanya)
Idán Pérez, d’Israel
Masforroll, Pasqual, de Costa Rica
Olivé, Elena, de Texas (Estats Units d’Amèrica)
Ortiga Fust, Josep, de La Plata (Argentina)
Schönberger, Axel, de Bremem (Alemanya)
Serra i Montagut, Joan, de Mérida (Mèxic)
El premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” distingeix des de fa trenta-dos anys a catalans i catalanòfils residents a l’exterior que s’han distingit pel seu treball en favor del manteniment de la presència catalana en el món i la difusió de la cultura catalana i/o el fet nacional català a l’exterior.
El jurat del premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” ha estat constituït per: Xavier Tudela, president de l’IPECC; Josep Puig, secretari; Maria Pàrraga, tresorera, i els també membres de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana Teresa Clota i Dolors Montagut.
En cadascuna de les trenta-dues edicions del premi s’han distingit a deu persones cada any, distribuïdes geogràficament de la següent manera: 167 premiats d’Europa; 145 d’Amèrica; 5 d’Oceania; 2 d’Àsia i 1 d’Àfrica. En total 320 premiats.
L’acte de lliurament del Premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” se celebrarà a la tardor en una data i format que dependrà de l’evolució de la pandèmia Covid 19.
Coincidint amb una nova edició dels premis “Josep Maria Batista i Roca-Memorial Enric Garriga Trullols”, el president de l’IPECC, Xavier Tudela, ha manifestat que “la presència catalana en el món cada vegada és més important, tant en nombre de persones com per les activitats que realitzen. La Catalunya Exterior és un actiu cabdal per tal que el món ens conegui millor amb els avantatges de tot tipus que això comporta”.
Hellena Cardús, Presidenta de l’AICS-American Institute for Catalan Studies i Vicepresidenta i representant de la FIEC-Federació Internacional d’Entitats Catalanes a USA i ponent a la propera Trobada de la Societat Civil Catalana a L’Amèrica del Nord, els dies 5 i 6 d’octubre del 2019, a la Delegació del Govern de Catalunya a Washington DC, amb l’objectiu de treballar i enfortir els lligams de col·laboració i comunicació, us convida a participar i col·laborar amb les vostres aportacions, tal com es va fer en el passat a la última reunió dels Casals Catalans de Nord-Amèrica al 2008 a Nova York, després de ser inaugurada la seva Delegació.
Hellena Cardus, President of AICS, Vice-President of FIEC-USA and speaker at Catalan Civil Society Meeting of North America, 5th/ 6th of October 2019, at the Delegation of the Government of Catalonia in Washington DC , with the intent of strengthening the bonds of collaboration between Catalan organizations, invites you to participate and collaborate at this event, as was done at the last meeting of the Catalan Casals of North America in 2008 in New York, after the inauguration of its Delegation.
En el 50è aniversari de l'aterratge lunar, recordem al Dr David Cardús (Barcelona 1922 – Houston 2003), el metge de l'espai.
El Dr. Cardús fou un cardiòleg i matemàtic. El 1957 va emigrar a l'EUA. La seva investigació es va centrar en la fisiologia de l'exercici i l'espai, col·laborant en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA i en posteriors projectes conjunts de la NASA i Baylor.
On the 50th Anniversary of the lunar landing, we remember Dr. David Cardus (Barcelona 1922– Houston 2003), the Physician of Space.
Dr. Cardus was both a Cardiologist and Mathematician. In 1957 he immigrated to the US where he practiced physiology and medicine at Baylor College of Medicine and mathematics at Rice University in Houston Texas.
His research focused on the physiology of exercise and space and collaborated in the preparation of NASA's first manned mission and subsequent joint projects with NASA and Baylor.
Fotografia de Rodriguez, Juantxu. 1988. Españoles en USA.
Des de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) us fem a mans una Guia de Votació sobre les modalitats i terminis per a poder exercir el vostre dret del vot en aquestes properes eleccions.
Som 239.133 els catalans residents a l'exterior cridats a votar i un total de 2.093.977 espanyols residents a l'exterior cridats a votar.
Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.
Delegacions provincials de l'Oficina del Cens Electoral
We would like to wish all a happy holiday season and share with you the AICS video summarizing all of our cultural events accomplished by our team of volunteers and collaborators during this challenging year.
We invite you to join us on our 40th year aniversary which will be celebrated in 2019!
Us volem desitjar unes bones festes, aprofitant que aquest difícil any acaba, i compartir amb tots vosaltres les tasques realitzades. Convidant-vos a celebrar amb nosaltres el nostre 40è aniversari en el nou any 2019.
En Pau Casals va presentar-se així a la recepció de l'ONU el 1971 en recollir la medalla de la pau...
I avui que soc jo qui rep un premi, vull retre homenatge a tots els Catalans que per mes d’una generació son fora de la nostra estimada terra.
SOM CATALANS I FEM HISTORIA,
I ara vull compartir la meva amb vosaltres amb l’esperança que tots els que hi són a l’exterior facin el mateix, per poder esdevenir la memòria que tot país mereix de no ser mai oblidat, pels que van marxar, els seus descendents, i els que vindran...
PERTANYO A UNA FAMÍLIA QUE DUU CATALUNYA A L’ADN…
Tinc la sort de provenir d una nissaga excepcional que ha treballat amb passió per esdevenir una Catalunya independent.
Les tres ultimes generacions de la meva família han dedicat somnis i esforços a servir a Catalunya en diferents àmbits.
El meu avi matern, el Dr. Francesc Ribas Soberano, fill d’una família modesta de Reus, al 1907 es trasllada a Barcelona per a estudiar Medicina.
A París s’especialitza en malalties pulmonars i viatja a Suècia per conèixer el seu sistema de Seguretat Social.
Amic d’en Lluís Companys, també va ser el seu metge personal.
Afiliat a Esquerra Republicana, es presenta a les eleccions al Parlament l’any 1932 sortint elegit Diputat.
No obstant la seva vida política, no abandona mai la seva activitat com a metge i el mateix any, funda i dirigeix el Sanatori Antituberculosi del Puig d’Olena, considerat ja en aquella època com un dels millors i mes avançats d’Europa.
El 1934, nomenat representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic, va ocupar-se del finançament, així com de la normalització de l’ús del català en les reunions professionals i administratives.
El Sanatori va ser l’eina de la seva missió, un objectiu frustrat per la guerra i l’exili.
Va millorar les condicions sanitàries del seu país, organitzant un sistema d’assistència social de Qualitat i Equitatiu.
El meu avi era Progressista, Republicà i Independentista,
Però, per damunt de tot, ell es considerava un Humanista…
El meu avi patern, en Jaume Cardús Reig, treballador mercantil i sindicalista català, president de la Joventut Catalanista al 1916, fou militant del CADCI, associació política i social, fundada el 1903 a Barcelona.
Col·laborador de les publicacions “La Nació”, “El Diluvio” i “Lluita”.
Al 1920 forma un grup de tendència socialista dins del CADCI anomenat el Soviet, amb publicació pròpia.
L'agost del 1934 fou elegit president del CADCI i durant els fets del 6 d'octubre va donar suport a la proclamació de la República Catalana d’en Lluís Companys, raó per la qual fou empresonat.
El meu pare, el Dr. David Cardús Pascual, Cardiòleg i Matemàtic, va ser pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els éssers humans, formant part al 1958 del primer programa espacial de la NASA, el Projecte Mercury.
Anys després, dirigiria un projecte de la NASA per desenvolupar una càmera de dormir giratòria que simulava la gravetat, la màquina centrifuga dissenyada per ell mateix.
Va rebre reconeixement de Catalunya mitjançant guardons com: la medalla Narcís Monturiol, el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, entre d’altres.
Científic i humanista va fundar diverses entitats culturals i científiques, destacant l’AICS, American Institute for Catalan Studies, i la NAFCA (North American Federation of Catalan Associations), per consolidar els Casals dels Estats Units i Canada.
La meva mare, la Francesca Ribas Rodríguez, guanyadora del Premi IPECC del 2004, amb la carrera de Química Farmacèutica, va ser una gran companya i col.laboradora, primer del meu Avi i desprès del meu Pare.
Durant 20 anys va dirigir el laboratori a on es realitzaven les proves pels estudis cardiovasculars.
A finals dels 70', amb el meu pare varen fundar l ‘AICS, el primer Casal d'Estats Units amb caràcter social i cultural.
Tothom la coneixia per la seva alegria, el seu gran sentit de l’humor, la seva senzillesa, generositat i, sobre tot, pel seu gran amor per Catalunya amb l’esperança de veure-la independent.
Jo vaig néixer a Barcelona durant els primers anys de la postguerra emigrant als 6 anys a Houston, tornant sovint a Catalunya els estius i gaudint de meravelloses estades amb els meus estimats avis, oncles, germans i cosins.
En viure a Mèxic durant 8 anys, vaig tenir l'oportunitat d'involucrar-me amb una comunitat catalana forta i dinàmica, que havia emigrat durant la Guerra Civil espanyola.
Al tornar a Houston al 1984 per fer un Màster en Relacions Internacionals i Sistemes d’Informació i treballant com a consultora pels principals centres de salut i empreses d'energia, vaig sentir la necessitat, donades les meves profundes arrels catalanes, d’estudiar de forma autodidacta la llengua i la cultura catalana.
El 1998 vaig oferir-me com a voluntària l’AICS com a directora del Comitè de Joventut.
Des de juliol de 2003, ja com a Presidenta de l'entitat i amb una junta Directiva molt forta i efectiva, hem desenvolupat nous programes i activitats amb especial cura per l’obtenció de finançament per als diversos projectes culturals, així com el disseny i administració de les nostres xarxes socials; culminant amb la publicació trimestral en angles i català de la nostra revista CATALONIA per donar a conèixer Catalunya en tots els àmbits.
Desitjo poder dur a terme la tasca d’honorar i promoure la meva estimada Catalunya amb el mateix amor i la devoció que els meus avantpassats, acompanyada dels meus principals i fidels col.laboradors; la Mayte Duarte, en Jordi Guillem, la Roslyn Smith, els membres de la Junta de la FIEC i tots els seguidors de la nostra lluita democràtica.
Dono les gracies el gran organitzador, Xavier Tudela, i a l’IPECC pel reconeixement de la Meva tasca, així com als que m’heu ensenyat i m’heu recolzat durant tot el camí.
Visca Catalunya ||*||
I AM CATALAN ...
Stated Pau Casals as he presented himself at the reception of the United Nations in 1971 when he received the medal of peace ...
And today, as I receive an award, I want to pay tribute to all Catalans who, for more than a generation, live outside our beloved land.
WE ARE CATALANS AND WE MAKE HISTORY…
So now I will share mine with you, in the hope that all of those who live abroad, do the same, in order to be able to become the memory that every country deserves, in order to never be forgotten, by those who left, their descendants, and those who are still to come ...
I BELONG TO A FAMILY THAT CONTAINS CATALONIA IN OUR DNA ...
I am fortunate to come from an exceptional succession (line) of ancestors who have worked passionately towards Catalonia’s independence.
The three last generations of my family have dedicated dreams and efforts to serve Catalonia within different fields.
My maternal grandfather, Dr. Francesc Ribas Soberano, son of a modest family from Reus, in 1907 moved to Barcelona to study medicine.
In Paris, he specialized in lung diseases and traveled to Sweden to find out about their Social Security system.
Friend of Catalan President Lluís Companys, he was also his personal physician.
Affiliated to Esquerra Republicana, he presented himself as Senator in the Parliamentary elections of 1932 and successfully won the election.
Despite his political life, he never abandoned his career as a pulmonary physician and in 1932, he founded and directed the Puig d'Olena Antituberculosis Sanatorium, considered one of the best and most advanced in Europe.
In 1934, he was appointed Representative of the Generalitat de Catalunya to the Administrative Board of the Hospital Clínic where he manage the financing, as well as the normalization of the use of Catalan in both professional and administrative aspects.
The Sanatorium was the tool of its mission, a goal frustrated by war and exile…
He improved the health conditions of his country by creating and organizing a Social Security system characterized by quality and equality.
My grandfather was Progressive, Republican and Independently minded.
But, above all, he was considered a Humanitarian ...
My paternal grandfather, Jaume Cardús Reig, a Catalan businessman and trade unionist, President of the Catalanist Youth in 1916, was a member of CADCI, a political and social association founded in 1903 in Barcelona.
Contributor to the publications "La Nación", "El Diluvio" and "Lucha", in 1920 he formed a group with socialist tendencies within the CADCI called the “Soviet”, his own publication.
In August of 1934 he was elected President of CADCI and during the events of October 6, he supported the proclamation of the Catalan Republic of President Lluís Companys, reason for which he was imprisoned.
My father, Dr. David Cardús Pascual, Cardiologist and Mathematician, pioneered the study of the physical effects of space travel in humans in 1958, forming part of the Mercury Project, the first space program in NASA.
Years later, he would lead a NASA project to develop a rotating sleeping chamber simulating gravity, the centrifugal machine, designed by himself.
He received recognition from Catalonia through awards such as: the Narcís Monturiol medal, the Doctorate in Honoris Causa from the Autonomous University of Barcelona and the Sant Jordi Cross from the Generalitat, among others.
Both a scientist and a humanist, he founded several cultural and scientific entities, specifically, AICS, the American Institute for Catalan Studies, and NAFCA (North American Federation of Catalan Associations), to consolidate the cultural efforts of the Catalan Casal Organizations in the United States and Canada.
My mother, Francesca Ribas Rodriguez, winner of the 2004 IPECC award, obtained a degree in Pharmaceutical Chemistry and was a great companion and collaborator, first to my grandfather and later to my father.
For 20 years she organized the laboratory where tests were conducted for the cardiovascular studies. At the end of the 70 's, she cofounded along with my father, AICS, the first Catalan organization in United States characterized by both social and cultural projects.
Everyone knew her for her joy, her great sense of humor, her generosity and, above all, for her great love for Catalonia with the hope of seeing her homeland become independent.
I was born in Barcelona during the first years of the postwar and emigrated, at age 6, to Houston, frequently returning to Catalonia in the summers and enjoying wonderful stays with my dear grandparents, uncles, sibblings and cousins.
When living in Mexico for 8 years, I had the opportunity to get involved with a strong and dynamic Catalan community, who had emigrated during the Spanish Civil War.
Upon returning to Houston in 1984, to complete an MBA in International Relations and Information Systems, while I worked as a consultant for the healthcare industry and energy sector, I felt the need, given my deep Catalan roots, to focus towards studying the Catalan language and culture.
In 1998, I volunteered for AICS as Director of the Youth Committee and since July 2003, as the President of the nonprofit organization, along with a very strong and effective board of directors, we developed new programs and activities with special attention to obtaining funding for various cultural projects, as well as the design and administration of our social networks; culminating with the quarterly publication in English and Catalan of our magazine CATALONIA which promotes all aspects of Catalan culture.
I want to be able to carry out the task of honoring and promoting my beloved Catalonia with the same love and devotion exhibited by my ancestors, accompanied by my main and faithful collaborators; Mayte Duarte, Jordi Guillem, Roslyn Smith, the members of the FIEC Board and all the followers of our democratic struggle.
I thank IPECC for the recognition of my work, as well as those of you who have guided and supported me along the way.
XXIX premis “Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” 2017
L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) ha lliurat els premis “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” 2017 a deu catalans o catalanòfils residents fora de Catalunya, en la vint-i-novena edició d’aquests guardons que reconeixen la tasca que des de la Catalunya Exterior es fa per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement de la realitat cultural i nacional de Catalunya a l’exterior.
Enguany els premis han estat atorgats a Immaculada Cabotí, resident a Virgínia, als Estats Units; Hellena Cardús, que viu a Texas, als Estats Units; Guido Dettoni, d’Assís, Itàlia; Roger Friedlein, de Bochum, Alemanya; Alfons Gregori, resident a Poznan, Polònia; Alejandro Hugo Carreras, de Rosario, Argentina (l’únic que no ha pogut recollir personalment el premi); Antoni Llorens, resident a Vitòria-Gasteiz, País Basc; Belén Murillo, resident a Madrid, Espanya; Núria Reche, que viu al Cantó de Vaud, a Suïssa; i Viviana Sandra Sanchis, de Buenos Aires, Argentina.
Prèviament a l’acte de lliurament dels premis, el guardonats han estat rebuts per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i, també, pel pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, al Parlament i a l’Abadia de Montserrat respectivament.
L’acte de lliurament dels premis, presidit pel president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la cerimònia el secretari general de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), Antoni Montserrat, ha dissertat sobre la Catalunya exterior avui.
L’himne nacional de Catalunya, cantat pel cantautor Josep Tero i per tots els assistents, ha posat punt i final a l’acte.
Aquest guardons, d’atorgament anual, instituïts i convocats per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), reconeixen la labor que duen a terme els catalans i catalanòfils que viuen fora de Catalunya per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.
Amb la voluntat que els premis tinguin continuïtat i amb el desig d’enfortir encara més aquest reconeixement a la Catalunya Exterior, us proposem que, si ho creieu adient, pugueu ajudar aquesta activitat amb una aportació econòmica. Qualsevol col.laboració serà benvinguda.
Si considereu positivament la proposta que avui us presentem l’aportació l’hauríeu de fer al següent compte de l’IPECC indicant, sisplau, el vostre nom:
L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) és una entitat cultural i autònoma, sense finalitat de lucre, fundada oficialment el 1979 arran del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977 i inscrita amb el núm. 4.124 al registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya.
30 anys d’història
L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) neix arrel del Congrés de Cultura de Catalana del 1977. Els components de l’Àmbit de Projecció Exterior de l’esmentat Congrés decidiren fundar l’IPECC el 1978, registrat el 1979.
La finalitat es fer conèixer la realitat dels Països Catalans arreu del món i l’idioma, la cultura, la història, les tradicions, etc. i el fet nacional català. Per això manté relacions amb tots els casals catalans i les entitats catalanòfiles de tot el món.
Pel que fa a l’interior, fomenta el coneixement de l’èpica catalana, o sigui, els fets transcendents de la nostra història, principalment les victòries catalanes.
Des del 1989 concedeix cada any 10 guardons a persones residents a l’exterior dels Països Catalans. El 2008 hi haurà premiades 200 persones de tot el món amb el Premi J. M. Batista i Roca.
Durant trenta anys (1978-2008) ha desplegat una munió d’activitats, especialment a Europa, però també a Amèrica del Nord i del Sud.
El primer president de l’IPECC fou Víctor Cucurull. La segona, Maria Oleart. Ara el president és Xavier Tudela Penya. El primer President Honorari fou el pintor Joan Miró. El segon i actual president honorari és el Molt Honorable Sr. Heribert Barrera.
(Barcelona 1926-2011) fou un defensor i un eficaç divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans.
Per ell, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer, formaven una unitat indestriable: la nació catalana. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l’IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme. El 1978 fou membre fundador de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), on exercí el càrrec de secretari i, a partir del 1997, de president. El mateix any participà activament en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i en fou secretari general, càrrec que exercí fins que n’assumí la presidència el 2001.
Va desplegar una incansable activitat com a agitador cívic i divulgador de la història, organitzant centenars d’activitats com ara visites culturals i històriques, commemoracions de dates de significació patriòtica i erecció de monuments i plaques commemoratives. L’escenari de totes aquestes activitats no era únicament l’interior dels Països Catalans, sinó a tot el món, gràcies a les intenses relacions que tenia amb els casals catalans de l’exterior. Entre les principals activitats impulsades des de l’IPECC, destaquen la creació i l’impuls dels premis Josep Maria Batista i Roca atorgats pel treball per la llengua i la cultura catalanes a l’exterior, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània i les petjades catalanes, a Centreeuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.
Etnòleg, historiador i polític, figura senyera del nacionalisme català.
Estudià Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona i Antropologia a Oxford.
Fou un dels fundadors de l´Arxiu d´Antropologia i Folklore, molt actiu en el camp de l’excursionisme i fundador dels Minyons de Muntanya (1927) i de Palestra (1930), organitzacions decisives per a la formació de l’esperit cívic i nacional de Catalunya. Anà a Londres (1938) com a Delegat de la Generalitat de Catalunya i delegat personal del President Lluís Companys en una missió important de caràcter internacional. Fou impulsor i secretari del Consell Nacional de Catalunya (1940) creat a aquella ciutat amb la presidència de Carles Pi i Sunyer.
Professor a Cambridge, esmerçà primordialment el seu llarg exili, però, al servei de Catalunya: representà el Pen Català, defensà els drets del poble català a la Unesco i a altres instàncies internacionals, propulsà la creació de l’Anglo Catalan Society, presidí més endavant el Consell Nacional Català sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic (1953), establí les assemblees de Pau i Treva a Toluges i donà nombroses conferències arreu d’Europa, a més d’impulsar la publicació de la revista VIDA NOVA (1954).
Retornat el 1976 activà encara més la seva tasca nacionalista; entre les noves iniciatives cal destacar la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. Propugnà sempre per a la nació catalana el més clar independentisme i no deixà mai d’alertar-nos sobre la precarietat i els perills de les solucions autonòmiques.
Supporters for the SI / YES vote on Catalonia's referendum
to become an independent Republic (scheduled for October 1),
gathered in northwest Houston to rally for the YES vote.
Over 50 people attended the event,
inspite of the recent city-wide flooding.
Visca la Catalunya Lliure ||*||
AICS DIADA Houston, Texas, 10 de setembre de 2017.
Diada amb suport per el referèndum de Catalunya
previst per el 1 d'octubre.
Membres del AICS es van reunir al nord-oest de Houston
a la manifestació a favor del vot.
Més de 50 persones van assistir a l'esdeveniment,
tot i las inundacións recents de tota la ciutat.
In light of the recent flooding in our metropolitan area and the tragedy in Barcelona on August 17th, AICS will be hosting our AICS DIADA 2017 and Hurricane Relief Event
at Vintage Park area, Sunday, September 10th, at 11:00 AM at :
Ambriza Social Mexican Kitchen
10115 Louetta Rd, Houston, TX 77070
Please join us at our yearly AICS Diada Celebration at Ambriza in the Vintage area at Ambriza. We will be collecting hurricane relief items in the form of clothing, toiletries, baby items, etc. for the Salvation Army.
After a brief photo session showing our support for Catalonia, join us for Brunch at Ambriza, Social Mexican Kitchen who is supporting the hurricane relief effort by providing complimentary guacamole and a margarita!
Ambriza offers a wide array of reasonably priced brunch items for your selection.
We will also be selling AICS Diada tshirts for $10 and proceeds from sales will also be donated to Salvation Army.
Kindly RSVP so that we can get an accurate headcount and reserve the necessary table space at Ambriza.
Please support Catalunya and Texas by joining us at this event!!
Amb l'objectiu de recordar els centenars de milers de catalans que viuen fora del país, aquest proper diumenge, dia 23 d’abril, se celebrarà el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2017.
El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l'exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.
El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: "El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s'escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració". En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.
Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu. Enguany, el cartell és obra de Mauricio Vicente (del Centre Català de Rosario, Argentina).
En les edicions anteriors, el cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Catalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes Ràfols Casamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart (2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), Sergi Mas (2003), Maria Girona (2004), Pilar Alférez Pinós (2005), Antoni Tàpies (2006), Núria Muñoz Ginesta (2007), Carles Ballesteros (2008), Maria Andrews (2009), Mauricio Vicente (2010), Antònia Soplón (2011), Nani Navarro (2012), Xavier Mariscal (2013), Flor de Maria Coto de Lemus (2014), Tamara García de la Calle (2015), Mireia Rodríguez Boada (2016) i Mauricio Vicente (2017).
L'ESSÈNCIA D'UN ESPERIT REFLECTIDA EN EL SOMRIURE I LA PROMESA
D'UN FUTUR LLIURE.
Josep Maria Cabayol és un pintor que llegeix les pedres, el rovell, les parets, les finestres, les deconstruccions, les portes... portes plenes de vida, d’histories que ens parlen del tot i el no res...
Més que actiu, hiperactiu, aconsegueix combinar la velocitat hipersònica amb el microscòpic detall.
És un pintor que s’enamora de l’objecte de l’obra i a través d'ella ens enamorem d’ell.
La llum, el color i l'olor de la mediterrània ens acarona la pell en cada una de les seves obres.
Aquest Sant Jordi deixeu-vos bressolar per les onades del seu art i gaudiu de l' experiència amb la seva mirada, una mirada catalana.
