102è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL DR DAVID CARDÚS

 

Recordant en Dr. David Cardús.

Com a fundador de l'Institut Americà d'Estudis Catalans l'any 1979, va contribuir a la promoció de la cultura, l'art, la música, l'arquitectura i les innovacions científiques de Catalunya. El Dr. Cardús va ser un pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els humans.

Nascut el 6 d'agost de 1922 a Barcelona, Espanya, Cardús es va llicenciar a la Universitat de Montpelier a França l'any 1942 i es va llicenciar en medicina per la Facultat de Medicina de Barcelona el 1949. 

També es va llicenciar en cardiologia per la Facultat de Medicina de Barcelona. Barcelona School of Medicine el 1956 i una beca en cardiologia a la Universitat de Manchester a Anglaterra el 1957. Investigador associat en fisiologia a la Lovelace Foundation d'Albuquerque, N.M., i a la Universitat de Barcelona el 1954-55.

El 1958, quan la NASA va presentar el primer programa espacial del país, el Projecte Mercuri, Cardús va començar a controlar la salut dels set primers astronautes escollits per aventurar-se a l'espai. La investigació es refereix al que podria passar amb els éssers humans a l'hàbitat inexplorat del vol sense pes.

Més de 40 anys després, el Dr. Cardús , com a professor de rehabilitació al Baylor College of Medicine, va dirigir un projecte de la NASA per desenvolupar una cambra de dormir giratòria que simulava la gravetat.

Del 1960 al 1999 el Dr. Cardús va ser professor de medicina i rehabilitació a Baylor. També va ser professor adjunt de fisiologia al departament de ciències matemàtiques de la Universitat Rice de 1970 a 1988. Es va doctorar en matemàtiques per la Universitat de Michigan a Ann Arbor el 1966.

Les cendres del doctor David Cardús van ser escampades al mar Mediterrani a principis de juliol de 2003 en una cerimònia oficial d'estat patrocinada per la Generalitat de Catalunya.

Remembering Dr. David Cardús  on this day, August 6th, 2024.

As founder of the American Institute for Catalan Studies in 1979, he helped promoted Catalonia’s culture, art, music, architecture and scientific innovations.

Dr. Cardús  was a pioneer in studying the physical effects of space travel on humans.

Born Aug. 6, 1922, in Barcelona, Spain, Cardús  earned an undergraduate degree at the University of Montpelier in France in 1942 and a medical degree from the Barcelona School of Medicine in 1949. He also was awarded a graduate degree in cardiology from the Barcelona School of Medicine in 1956 and a fellowship in cardiology at the University of Manchester in England in 1957.

Dr.Cardús  was a research associate in physiology at the Lovelace Foundation in Albuquerque, N.M., and at the University of Barcelona in 1954-55.

In 1958, when NASA unveiled the nation's first space program, Project Mercury, Cardús  began monitoring the health of the first seven astronauts chosen to venture into space. The research concerned what might happen to human beings in the unexplored habitat of weightless flight.

More than 40 years later, Dr .Cardús , as professor of rehabilitation at the Baylor College of Medicine, headed a NASA project to develop a spinning sleeping chamber that simulated gravity.

From 1960 to 1999 Dr. Cardús  was a professor of medicine and rehabilitation at Baylor. He also was adjunct professor of physiology in the department of mathematical sciences at Rice University from 1970-88. He received a doctorate in mathematics from the University of Michigan at Ann Arbor in 1966.

Dr. David Cardús ' ashes were scattered in the Mediterranean Sea in early July 2003 in an official state ceremony sponsored by the Generalitat de Catalonia.

FRANCESCA RIBAS I RODRÍGUEZ

Fotografia de Rodríguez,  Juantxu. 1988. Españoles en USA. Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)

La Francesca Ribas Rodriguez va fer la carrera a Barcelona a on va obtenir títol de Química Farmacéutica en el any 1956.

Durant els anys després de la Guerra Civil va treballar com assistent de laboratori al Sanatori de Puig d’Olena amb el Dr. Francesc Ribas i Soberano.

Fou Investigadora i Directora de laboratori en l’àmbit dels estudis cardiovasculars a Baylor College of Medicine de 1972-2000 a Houston, Texas a on va contribuir amb els seus coneixements i  diverses publicacions.

El 1979 va co-fundar amb el seu marit, David Cardus,  l‘AICS, (American Institute for Catalan Studies) a Houston, Texas,  el primer Casal d'Estats Units amb caràcter social i cultural dedicat a la tasca de promoció de la llengua i la cultura catalana. Va ser membre de la Junta Directiva de l’AICS de 1984 fins a 2004.

El novembre de 2004 va ser guardonada amb el Premi Batista i Roca. Guardó d’atorgament anual instituït i convocat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per reconèixer la tasca que duen a terme els catalans i catalanòfils de fora per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.

El pare Francesc Ribas, gran metge humanista català, va ser diputat al Parlament de Catalunya i metge
del President Lluís Companys, essent qui va inculcar a la seva filla un gran amor per la ciència i la terra catalana. 

Es van exiliar a França, però va viure uns anys als Pirineus. Allà era primordial ajudar els catalans, jueus i tots aquells perseguits pels nazis. Va ser un temps de moltes emocions i situacions que van fer madurar la noia de tretze, catorze i quinze anys. Un record que va servà sempre a la memòria.

L’experiència de la Francesca Ribas en retornar a Catalunya, on va haver d’aprendre el castellà i fer els estudis del batxillerat espanyol, va ser decisiva per al seu futur. Era una bona estudiant i en va sortir amb un mestratge de farmàcia i els exàmens del PHD. 

Va haver d'estudiar molt va omplir aquells anys sota l’ofec del franquisme i el pitjor era que més d’una vegada, si parlava català, li deien que parlés “en cristià”. Ella esperava que mai més Catalunya no hagués de passar per una època de crueltat i d’humiliació tan terrible com aquella. 

A França va conèixer en David Cardús, que més tard esdevindria el seu marit amb qui va tenir quatre fills, set nets i un besnet. Varen coincidir en tot allò que era la seva filosofia de vida compartint l'amor per la ciència, la família i la identitat fent possible establir els somnis i il·lusions plens de recerca i innovació de un firmament ple d'estels. Alhora no perdien de vista mai els seus orígens, la identitat i la tradició .

Amb aquest bagatge i malgrat haver viscut nou anys a França i quaranta-tres als Estats Units d’Amèrica, el seu amor per Catalunya restava viu al llarg del temps i va mirar de servir-la en tots els aspectes sempre que li va ser possible.

Un exemple d’aquesta devoció pel seu país, va fer que ella i el seu espòs fundessin ja fa quaranta anys l’American Institute for Catalan Studies a Houston (Texas).

A més de les activitats socials que varen organitzar per els socis i les seves families, cal destacar la celebració de les festes tradicionals catalanes, la publicació d’un butlletí de notícies catalanes titulat Catalonia Today, que s’editàba tres cops l’any en llengua anglesa i catalana. També varen traduïr i publicar alguns llibres catalans com, per exemple: Incerta Glòria de Joan Sales, Public Power in Catalonia de Philip Taylor, Jr i The Catalan Nation and its People de Josep Carner-Ribalta. 

També va participar com representant de l’American Institute for Catalan Studies en la Primera i Segona Trobades de Casals Catalans Arreu del Món, que es van celebrar a Barcelona essent membre del Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior de la Generalitat de Catalunya.

La Francesca va morir a Houston el dia 19 de març de 2013 a l’edat de 88 anys.

Sempre serà recordada per la seva alegria, el seu gran sentit de l’humor, senzillesa, generositat i, sobre tot, pel seu gran amor a Catalunya en l’esperança de veure-la independent.

Amb la força i curiositat de la seva mirada, així com el foc i la dolçor del seu somriure, no ha deixat mai de ser una inspiració per a tots els que s’han sentit propers, acollits per la gran dona que amb el seu exemple mai deixarà de ser.

DR. DAVID CARDÚS THE PHYSICIAN OF SPACE

En el 50è aniversari de l'aterratge lunar, recordem al Dr David Cardús (Barcelona 1922 – Houston 2003), el metge de l'espai.

El Dr. Cardús fou un cardiòleg i matemàtic. El 1957 va emigrar a l'EUA. La seva investigació es va centrar en la fisiologia de l'exercici i l'espai, col·laborant en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA i en posteriors projectes conjunts de la NASA i Baylor.

On the 50th Anniversary of the lunar landing, we remember Dr. David Cardus (Barcelona 1922– Houston 2003), the Physician of Space.

Dr. Cardus was both a Cardiologist and Mathematician. In 1957 he immigrated to the US where he practiced physiology and medicine at Baylor College of Medicine and mathematics at Rice University in Houston Texas. 

His research focused on the physiology of exercise and space and collaborated in the preparation of NASA's first manned mission and subsequent joint projects with NASA and Baylor.

Fotografia de Rodriguez,  Juantxu. 1988. Españoles en USA.

Universidad Internacional Menéndez y Pelayo.

JOHN GLENN, UN ESTEL MÉS AL FIRMAMENT

El passat dijous dia 8 de desembre de 2016, John Glenn, el primer nord-americà a realitzar una òrbita al voltant de la Terra, va morir, als 95 anys.

Glenn ha estat una de les icones referents per a les generacions que vàrem créixer mirant als estels i creient que hores d’ara formaríem part d’ell.

Glenn va ser el primer nord-americà en orbitar al voltant de la Terra en 1962, a bord de la càpsula Friendship 7 Mercury, i després de la seva carrera com a astronauta va ser senador pel Partit Demòcrata al Congrés dels EUA entre 1974 i 1999, any en el qual va rebre el Premi Príncep d'Astúries a la cooperació.

Trenta-sis anys després de la primera missió, Glenn va tornar a l'espai amb 77 anys, a bord del Discovery, amb l'espanyol Pedro Duque i 5 astronautes més. Durant nou dies Glenn va servir de cobaia per mesurar els efectes de la ingravidesa en l'envelliment. Després 83 experiments científics i sis milions de quilòmetres, el Discovery tornava a la Terra i Glenn es convertia en l'home de més edat en viatjar a l'espai.

L'experiència de Glenn com astronauta pioner va ser plasmada en el llibre i en la pel·lícula The Right Stuff , juntament amb la història d'altres astronautes del programa Mercury. 

Des de l’AICS-American Institute for catalan studies, ens sentim doblement de dol per la vinculació especial i personal que el nostre president fundador, el Dr. David Cardús, va tenir amb l’astronauta John Glenn i el projecte Mercury.

En Dr. David Cardús, va ser un pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els éssers humans, va morir l'1 de juny del 2003 després d'un accident cerebrovascular. Tenia 80 anys.

El 1958, quan la NASA va donar a conèixer el primer programa espacial de la nació, el Projecte Mercury, El Dr. Cardus va començar a monitoritzar la salut dels primers set astronautes elegits per aventurar-se en l'espai. Una qüestió fonamental era llavors el que podria passar als éssers humans en gravetat 0.

Sis vols van demostrar durant els següents cinc anys, que l'exploració espacial implicava riscos per a la salut, inclosa la potencial exposició a la radiació. 

Més de 40 anys després, el Dr. Cardus, com a professor de la rehabilitació en el Col·legi Baylor de Medicina, va dirigir un projecte de la NASA per desenvolupar una càmera de dormir giratòria que simula la gravetat.  La màquina centrifuga, dissenyada per ell mateix, serveix per estudiar els efectes estàtics de la gravetat artificial sobre els diversos sistemes orgànics del cos humà.

Tres dies després que els soviètics llançaran el seu primer satèl·lit, l'Sputnik 1, els Estats Units posaven en marxa el Programa Mercury. Era el 7 d'octubre de 1958, i la NASA buscava trencar el lideratge de la Unió Soviètica en l'espai. Els enginyers nord-americans van dissenyar una càpsula en forma de bala. 

Amb ella pretenien llançar un astronauta fins a l'òrbita terrestre. Per a la seva seguretat van tenir en compte les grans velocitats, el buit, els bruscos canvis de temperatura i la radiació que hi ha a l'espai. Per a la reentrada a l'atmosfera van dissenyar un escut tèrmic que es cremaria durant aquesta etapa. A l'interior de la càpsula del Projecte Mercury, amb capacitat per a un sol astronauta, hi havia 120 ordres, 55 interruptors elèctrics, 30 fusibles i 35 palanques mecàniques. 

Inicialment es va escollir a set astronautes d'entre 110 pilots militars preseleccionats: Alan Shepard, Virgil I. Grissom, Gordon Cooper, Walter Schirra, Deke Slayton, John Glenn i Scott Carpenter. Finalment, només sis d'ells van arribar a volar, ja que Deke Slayton va ser apartat del projecte per una infecció d'oïda.

El primer programa espacial tripulat dels Estats Units, Mercury, va estar funcionant des de 1961 a l'any 1963. Inicialment la càpsula es va provar amb un mico i després amb un ximpanzé anomenat Ham. També van fer una prova amb un maniquí electrònic que respirava.

Finalment, el primer nord-americà a arribar a l'espai va ser Alan Shepard. Ho va fer el 5 de maig de 1961 a bord de la nau Freedom 7. A Shepard va seguir, nou mesos després, John Glenn, qui es va convertir el 20 de febrer de 1962 al primer astronauta nord-americà a orbitar al voltant de la Terra. En total, el Projecte Mercury va llançar sis missions a l'espai. L'última va ser la de Gordon Cooper, el 15 maig 1963.

Fonts i bibliografia:

• https://www.nasa.gov/content/profile-of-john-glenn
• https://www.nasa.gov/content/john-glenn-historical-photos
• https://www.nasa.gov/johnglenn
• http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/40thann/humanspf.htm
• http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246322.xml
• U.S. Human Spaceflight: A Record of Achievement, 1961-1998. NASA - Monographs in Aerospace History #9, julio de 1998.
• Project Mercury: A Chronology, de James M. Grimwood (NASA SP-4001, 1963).
• Spaceflight Revolution: NASA Langley Research Center from Sputnik to Apollo, de James R. Hansen (NASA SP-4308, 1995).
• Space Medicine in Project Mercury, de Mae Mills Link (NASA SP-4213, 1965).
• The Human Factor: Biomedicine in the Manned Space Program to 1980, de John A. Pitts (NASA SP-4213, 1985)
• This New Ocean: A History of Project Mercury, de Loyd S. Swenson, James M. Grimwood y Charles C. Alexander (NASA SP-4201, 1966)
• We Seven, de los astronautas del Proyecto Mercury (Simon and Schuster, 1962).
• The Right Stuff, de Tom Wolf (Farrar, Straus & Giroux, 1979).