(Barcelona 1926-2011) fou un defensor i un eficaç divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans.
Per ell, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer, formaven una unitat indestriable: la nació catalana. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l’IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme. El 1978 fou membre fundador de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), on exercí el càrrec de secretari i, a partir del 1997, de president. El mateix any participà activament en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i en fou secretari general, càrrec que exercí fins que n’assumí la presidència el 2001.
Va desplegar una incansable activitat com a agitador cívic i divulgador de la història, organitzant centenars d’activitats com ara visites culturals i històriques, commemoracions de dates de significació patriòtica i erecció de monuments i plaques commemoratives. L’escenari de totes aquestes activitats no era únicament l’interior dels Països Catalans, sinó a tot el món, gràcies a les intenses relacions que tenia amb els casals catalans de l’exterior. Entre les principals activitats impulsades des de l’IPECC, destaquen la creació i l’impuls dels premis Josep Maria Batista i Roca atorgats pel treball per la llengua i la cultura catalanes a l’exterior, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània i les petjades catalanes, a Centreeuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada