La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.
La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.
Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.
Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hi —N’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.
Difusió dels continguts de la Gramàtica
El mes de juny del 2015, la Secció Filològica va posar en marxa el projecte L’Acadèmia Oberta. Es tracta d’una plataforma de diàleg que té l’objectiu d’establir una connexió permanent i un diàleg continuat amb els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant que treballen en l’àmbit de la creació, l’educació i la divulgació. L’objectiu és facilitar la implicació dels ensenyants, dels responsables lingüístics dels mitjans de comunicació i dels escriptors, correctors i traductors en el procés d’estandardització de la llengua, ja que aquests tres col·lectius són clau en la difusió de la llengua normativa i, alhora, una font d’informació molt important que pot orientar els treballs normatius.
Des d’aleshores, s’han celebrat diverses sessions informatives sobre el projecte de L’Acadèmia Oberta i la Gramàtica de la llengua catalana adreçades al professorat de primària i secundària de les Illes Balears (els dies 30 i 31 de maig i 7 de juny) i de Catalunya (una vintena de sessions, entre els mesos d’octubre i novembre). A més, el 3 de novembre va tenir lloc a l’IEC una sessió adreçada als representants de l’àmbit de l’edició i l’escriptura, de col·legis professionals, de departaments de filologia de les universitats catalanes, d’institucions i de l’Administració, entre d’altres. Posteriorment, i en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’han dut a terme dues sessions adreçades principalment a tècnics lingüístics a l’Ateneu Barcelonès (4 de novembre) i al paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (11 de novembre), a la qual també estaven convidats els professors d’aquesta universitat. A més, hi ha una altra sessió prevista per al 2 de desembre a la Casa de Cultura de Girona.
Dossier amb més informació sobre la Gramàtica de la llengua catalana:
Font:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada