102è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL DR DAVID CARDÚS

 

Recordant en Dr. David Cardús.

Com a fundador de l'Institut Americà d'Estudis Catalans l'any 1979, va contribuir a la promoció de la cultura, l'art, la música, l'arquitectura i les innovacions científiques de Catalunya. El Dr. Cardús va ser un pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els humans.

Nascut el 6 d'agost de 1922 a Barcelona, Espanya, Cardús es va llicenciar a la Universitat de Montpelier a França l'any 1942 i es va llicenciar en medicina per la Facultat de Medicina de Barcelona el 1949. 

També es va llicenciar en cardiologia per la Facultat de Medicina de Barcelona. Barcelona School of Medicine el 1956 i una beca en cardiologia a la Universitat de Manchester a Anglaterra el 1957. Investigador associat en fisiologia a la Lovelace Foundation d'Albuquerque, N.M., i a la Universitat de Barcelona el 1954-55.

El 1958, quan la NASA va presentar el primer programa espacial del país, el Projecte Mercuri, Cardús va començar a controlar la salut dels set primers astronautes escollits per aventurar-se a l'espai. La investigació es refereix al que podria passar amb els éssers humans a l'hàbitat inexplorat del vol sense pes.

Més de 40 anys després, el Dr. Cardús , com a professor de rehabilitació al Baylor College of Medicine, va dirigir un projecte de la NASA per desenvolupar una cambra de dormir giratòria que simulava la gravetat.

Del 1960 al 1999 el Dr. Cardús va ser professor de medicina i rehabilitació a Baylor. També va ser professor adjunt de fisiologia al departament de ciències matemàtiques de la Universitat Rice de 1970 a 1988. Es va doctorar en matemàtiques per la Universitat de Michigan a Ann Arbor el 1966.

Les cendres del doctor David Cardús van ser escampades al mar Mediterrani a principis de juliol de 2003 en una cerimònia oficial d'estat patrocinada per la Generalitat de Catalunya.

Remembering Dr. David Cardús  on this day, August 6th, 2024.

As founder of the American Institute for Catalan Studies in 1979, he helped promoted Catalonia’s culture, art, music, architecture and scientific innovations.

Dr. Cardús  was a pioneer in studying the physical effects of space travel on humans.

Born Aug. 6, 1922, in Barcelona, Spain, Cardús  earned an undergraduate degree at the University of Montpelier in France in 1942 and a medical degree from the Barcelona School of Medicine in 1949. He also was awarded a graduate degree in cardiology from the Barcelona School of Medicine in 1956 and a fellowship in cardiology at the University of Manchester in England in 1957.

Dr.Cardús  was a research associate in physiology at the Lovelace Foundation in Albuquerque, N.M., and at the University of Barcelona in 1954-55.

In 1958, when NASA unveiled the nation's first space program, Project Mercury, Cardús  began monitoring the health of the first seven astronauts chosen to venture into space. The research concerned what might happen to human beings in the unexplored habitat of weightless flight.

More than 40 years later, Dr .Cardús , as professor of rehabilitation at the Baylor College of Medicine, headed a NASA project to develop a spinning sleeping chamber that simulated gravity.

From 1960 to 1999 Dr. Cardús  was a professor of medicine and rehabilitation at Baylor. He also was adjunct professor of physiology in the department of mathematical sciences at Rice University from 1970-88. He received a doctorate in mathematics from the University of Michigan at Ann Arbor in 1966.

Dr. David Cardús ' ashes were scattered in the Mediterranean Sea in early July 2003 in an official state ceremony sponsored by the Generalitat de Catalonia.

CURRENT PROJECTS

 

SPECIAL CATALONIA 2020-2021

PREU UNITARI 15 €

Enviament gratuït

Reserva: cataloniamagazine@gmail.com

AICS

http://www.aicsusa.org/

www.facebook.com/AmericanInstituteforCatalanStudies/

Catalonia Magazine

www.facebook.com/CataloniaMagazine

Blog

https://aics-catalonia.blogspot.com

@AmericanInstituteforCatalanStudies

 

2021 * 11 SETEMBRE

The American Institute for Catalan Studies (AICS) 

celebrates 10 years of Diada Celebrations in Houston, Texas!

Bona Diada 2021! Visca Catalunya!!

 

FRANCESCA RIBAS I RODRÍGUEZ

Fotografia de Rodríguez,  Juantxu. 1988. Españoles en USA. Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)

La Francesca Ribas Rodriguez va fer la carrera a Barcelona a on va obtenir títol de Química Farmacéutica en el any 1956.

Durant els anys després de la Guerra Civil va treballar com assistent de laboratori al Sanatori de Puig d’Olena amb el Dr. Francesc Ribas i Soberano.

Fou Investigadora i Directora de laboratori en l’àmbit dels estudis cardiovasculars a Baylor College of Medicine de 1972-2000 a Houston, Texas a on va contribuir amb els seus coneixements i  diverses publicacions.

El 1979 va co-fundar amb el seu marit, David Cardus,  l‘AICS, (American Institute for Catalan Studies) a Houston, Texas,  el primer Casal d'Estats Units amb caràcter social i cultural dedicat a la tasca de promoció de la llengua i la cultura catalana. Va ser membre de la Junta Directiva de l’AICS de 1984 fins a 2004.

El novembre de 2004 va ser guardonada amb el Premi Batista i Roca. Guardó d’atorgament anual instituït i convocat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per reconèixer la tasca que duen a terme els catalans i catalanòfils de fora per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.

El pare Francesc Ribas, gran metge humanista català, va ser diputat al Parlament de Catalunya i metge
del President Lluís Companys, essent qui va inculcar a la seva filla un gran amor per la ciència i la terra catalana. 

Es van exiliar a França, però va viure uns anys als Pirineus. Allà era primordial ajudar els catalans, jueus i tots aquells perseguits pels nazis. Va ser un temps de moltes emocions i situacions que van fer madurar la noia de tretze, catorze i quinze anys. Un record que va servà sempre a la memòria.

L’experiència de la Francesca Ribas en retornar a Catalunya, on va haver d’aprendre el castellà i fer els estudis del batxillerat espanyol, va ser decisiva per al seu futur. Era una bona estudiant i en va sortir amb un mestratge de farmàcia i els exàmens del PHD. 

Va haver d'estudiar molt va omplir aquells anys sota l’ofec del franquisme i el pitjor era que més d’una vegada, si parlava català, li deien que parlés “en cristià”. Ella esperava que mai més Catalunya no hagués de passar per una època de crueltat i d’humiliació tan terrible com aquella. 

A França va conèixer en David Cardús, que més tard esdevindria el seu marit amb qui va tenir quatre fills, set nets i un besnet. Varen coincidir en tot allò que era la seva filosofia de vida compartint l'amor per la ciència, la família i la identitat fent possible establir els somnis i il·lusions plens de recerca i innovació de un firmament ple d'estels. Alhora no perdien de vista mai els seus orígens, la identitat i la tradició .

Amb aquest bagatge i malgrat haver viscut nou anys a França i quaranta-tres als Estats Units d’Amèrica, el seu amor per Catalunya restava viu al llarg del temps i va mirar de servir-la en tots els aspectes sempre que li va ser possible.

Un exemple d’aquesta devoció pel seu país, va fer que ella i el seu espòs fundessin ja fa quaranta anys l’American Institute for Catalan Studies a Houston (Texas).

A més de les activitats socials que varen organitzar per els socis i les seves families, cal destacar la celebració de les festes tradicionals catalanes, la publicació d’un butlletí de notícies catalanes titulat Catalonia Today, que s’editàba tres cops l’any en llengua anglesa i catalana. També varen traduïr i publicar alguns llibres catalans com, per exemple: Incerta Glòria de Joan Sales, Public Power in Catalonia de Philip Taylor, Jr i The Catalan Nation and its People de Josep Carner-Ribalta. 

També va participar com representant de l’American Institute for Catalan Studies en la Primera i Segona Trobades de Casals Catalans Arreu del Món, que es van celebrar a Barcelona essent membre del Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior de la Generalitat de Catalunya.

La Francesca va morir a Houston el dia 19 de març de 2013 a l’edat de 88 anys.

Sempre serà recordada per la seva alegria, el seu gran sentit de l’humor, senzillesa, generositat i, sobre tot, pel seu gran amor a Catalunya en l’esperança de veure-la independent.

Amb la força i curiositat de la seva mirada, així com el foc i la dolçor del seu somriure, no ha deixat mai de ser una inspiració per a tots els que s’han sentit propers, acollits per la gran dona que amb el seu exemple mai deixarà de ser.

FRANCESCA RIBAS RODRÍGUEZ

Photograph by Rodríguez,  Juantxu. 1988. Españoles en USA. Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)

Francesca Ribas studied in Barcelona where she obtained a degree in Pharmaceutical Chemistry in 1956.

During the years following the Spanish Civil War, she worked as a laboratory assistant at the Sanatorium of Puig d’Olena with Dr. Francesc Ribas i Soberano.

In Houston, Texas from 1972 to 2000, she conducted the labwork in the Cardiovascular Research Laboratory at Baylor College of Medicine, where she collaborated on many cardiovalcular projects and published several research papers.

In 1979 she co-founded (with husband, Dr. David Cardus) AICS, (American Institute for Catalan Studies) in Houston, Texas, the first social and cultural organization in the United States dedicated to the promotion of the Catalan language and culture. She was a member of the AICS Board of Directors from 1984 to 2004 where she held the position of Treasurer and Event Manager.

In November 2004 she was awarded the Batista i Roca Prize, an annual award given by the Institute for the External Projection of Catalan Culture (IPECC) to recognize the work carried out by Catalans and Catalanophiles living abroad and working to maintain a Catalan presence in the world and increase the awareness of Catalonia and its culture. 

Francesca Ribas Rodriguez was born in Barcelona on October 19, 1924, daughter of  Dr. Francesc Ribas i Soberano (1893-1965) and Maria Lluisa Rodriguez i Freixes (1894-1970).

Her father Dr. Francesc Ribas, a great catalan humanitarian physician, member of the Parliament of Catalonia and personal physician of President Lluís Companys, instilled in his daughter a great love for science and their native land, Catalonia.

In 1937 she left for France with her family and lived for some years in the Pyrenees where they helped hide and gave safe passage to  Catalans, Jews and those persecuted by Nazis. It was a time of many emotions and challenges and this accelerated the maturity of young Francesca. She would forever hold on to those memories.

Francesca struggled upon her return to Catalonia where she had to learn Spanish and condense 4 years of Highschool into one year, however, this proved to be a decisive challenge which would help her in future endeavours.  Within a few years, despite having to study under the harsh Franco dictatorship, and at a time when few women were pursuing higher education, she finished her Doctoral degree in Pharmaceutics and Chemistry. 

In France she met Dr. David Cardus, who would later become her husband and with whom she had four children, seven grandchildren and a great-grandson. They coincided in their philosophy of life,  sharing the love of science, family and cultural heritage. This enabled them to establish their life and vocational dreams, without loosing sight of their origin, identity and traditions.

Despite having lived in France for nine years and forty-three years in the United States, her love for Catalonia remained alive and vibrant over her lifetime.

Her devotion culminated in the co-founding and 30 years of service to the American Institute for Catalan Studies in Houston, Texas.

Francesca passed away in Houston on March 19, 2013 at the age of 88.

She will always be remembered for her joy, sense of humor, simplicity, generosity and above all, her great love of Catalonia with the hope of seeing her country become independent again, during her lifetime.

With the strength and curiosity of her gaze, as well as the fire and sweetness of her smile, she will continue to be an inspiration to  those whose lives she touched and those who will follow in the future.

XXXII PREMI JOSEP MARIA BATISTA I ROCA-MEMORIAL ENRIC GARRIGA TRULLOLS 2020

ENHORABONA Elena Olive, després del merescut reconeixement a la nostra Presidenta Hel·lena Cardús l'any 2017, aquest any 2020, un nou membre de l'AICS ha estat guardonat! FEM I SOM HISTÒRIA! Moltes felicitats a tots els guardonats!!!

L’IPECC atorga el premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” a deu catalans residents a l’exterior

L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) ha atorgat el premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” a deu catalans o catalanòfils residents a l’exterior.

És la 32ena edició ininterrompuda d’aquests guardons que enguany han distingit les següents persones: Amella i Llombart, Josep, de Lausana (Suïssa) Balaș, Oana-Dana de Bucarest (Romania) Bianchi i Riera, Rosana Catalina, de Rosario (Argentina) Grau i Rovira, Pere, d’Hamburg (Alemanya) Idán Pérez, d’Israel Masforroll, Pasqual, de Costa Rica Olivé, Elena, de Texas (Estats Units d’Amèrica) Ortiga Fust, Josep, de La Plata (Argentina) Schönberger, Axel, de Bremem (Alemanya) Serra i Montagut, Joan, de Mérida (Mèxic)

El premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols” distingeix des de fa trenta-dos anys a catalans i catalanòfils residents a l’exterior que s’han distingit pel seu treball en favor del manteniment de la presència catalana en el món i la difusió de la cultura catalana i/o el fet nacional català a l’exterior.

El jurat del premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” ha estat constituït per: Xavier Tudela, president de l’IPECC; Josep Puig, secretari; Maria Pàrraga, tresorera, i els també membres de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana Teresa Clota i Dolors Montagut.

En cadascuna de les trenta-dues edicions del premi s’han distingit a deu persones cada any, distribuïdes geogràficament de la següent manera: 167 premiats d’Europa; 145 d’Amèrica; 5 d’Oceania; 2 d’Àsia i 1 d’Àfrica. En total 320 premiats.

L’acte de lliurament del Premi “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020” se celebrarà a la tardor en una data i format que dependrà de l’evolució de la pandèmia Covid 19. Coincidint amb una nova edició dels premis “Josep Maria Batista i Roca-Memorial Enric Garriga Trullols”, el president de l’IPECC, Xavier Tudela, ha manifestat que “la presència catalana en el món cada vegada és més important, tant en nombre de persones com per les activitats que realitzen. La Catalunya Exterior és un actiu cabdal per tal que el món ens conegui millor amb els avantatges de tot tipus que això comporta”.