Translate

dimecres, 14 de desembre de 2016

JOHN GLENN, UN ESTEL MÉS AL FIRMAMENT

El passat dijous dia 8 de desembre de 2016, John Glenn, el primer nord-americà a realitzar una òrbita al voltant de la Terra, va morir, als 95 anys.
Glenn ha estat una de les icones referents per a les generacions que vàrem créixer mirant als estels i creient que hores d’ara formaríem part d’ell.
Glenn va ser el primer nord-americà en orbitar al voltant de la Terra en 1962, a bord de la càpsula Friendship 7 Mercury, i després de la seva carrera com a astronauta va ser senador pel Partit Demòcrata al Congrés dels EUA entre 1974 i 1999, any en el qual va rebre el Premi Príncep d'Astúries a la cooperació.
Trenta-sis anys després de la primera missió, Glenn va tornar a l'espai amb 77 anys, a bord del Discovery, amb l'espanyol Pedro Duque i 5 astronautes més. Durant nou dies Glenn va servir de cobaia per mesurar els efectes de la ingravidesa en l'envelliment. Després 83 experiments científics i sis milions de quilòmetres, el Discovery tornava a la Terra i Glenn es convertia en l'home de més edat en viatjar a l'espai.
L'experiència de Glenn com astronauta pioner va ser plasmada en el llibre i en la pel·lícula The Right Stuff , juntament amb la història d'altres astronautes del programa Mercury. 

Des de l’AICS-American Institute for catalan studies, ens sentim doblement de dol per la vinculació especial i personal que el nostre president fundador, el Dr. David Cardús, va tenir amb l’astronauta John Glenn i el projecte Mercury.

En Dr. David Cardús, va ser un pioner en l'estudi dels efectes físics dels viatges espacials en els éssers humans, va morir l'1 de juny del 2003 després d'un accident cerebrovascular. Tenia 80 anys.

El 1958, quan la NASA va donar a conèixer el primer programa espacial de la nació, el Projecte Mercury, El Dr. Cardus va començar a monitoritzar la salut dels primers set astronautes elegits per aventurar-se en l'espai. Una qüestió fonamental era llavors el que podria passar als éssers humans en gravetat 0.

Sis vols van demostrar durant els següents cinc anys, que l'exploració espacial implicava riscos per a la salut, inclosa la potencial exposició a la radiació. 

Més de 40 anys després, el Dr. Cardus, com a professor de la rehabilitació en el Col·legi Baylor de Medicina, va dirigir un projecte de la NASA per desenvolupar una càmera de dormir giratòria que simula la gravetat.  La màquina centrifuga, dissenyada per ell mateix, serveix per estudiar els efectes estàtics de la gravetat artificial sobre els diversos sistemes orgànics del cos humà.

Tres dies després que els soviètics llançaran el seu primer satèl·lit, l'Sputnik 1, els Estats Units posaven en marxa el Programa Mercury. Era el 7 d'octubre de 1958, i la NASA buscava trencar el lideratge de la Unió Soviètica en l'espai. Els enginyers nord-americans van dissenyar una càpsula en forma de bala. 
Amb ella pretenien llançar un astronauta fins a l'òrbita terrestre. Per a la seva seguretat van tenir en compte les grans velocitats, el buit, els bruscos canvis de temperatura i la radiació que hi ha a l'espai. Per a la reentrada a l'atmosfera van dissenyar un escut tèrmic que es cremaria durant aquesta etapa. A l'interior de la càpsula del Projecte Mercury, amb capacitat per a un sol astronauta, hi havia 120 ordres, 55 interruptors elèctrics, 30 fusibles i 35 palanques mecàniques. 

Inicialment es va escollir a set astronautes d'entre 110 pilots militars preseleccionats: Alan Shepard, Virgil I. Grissom, Gordon Cooper, Walter Schirra, Deke Slayton, John Glenn i Scott Carpenter. Finalment, només sis d'ells van arribar a volar, ja que Deke Slayton va ser apartat del projecte per una infecció d'oïda.

El primer programa espacial tripulat dels Estats Units, Mercury, va estar funcionant des de 1961 a l'any 1963. Inicialment la càpsula es va provar amb un mico i després amb un ximpanzé anomenat Ham. També van fer una prova amb un maniquí electrònic que respirava.

Finalment, el primer nord-americà a arribar a l'espai va ser Alan Shepard. Ho va fer el 5 de maig de 1961 a bord de la nau Freedom 7. A Shepard va seguir, nou mesos després, John Glenn, qui es va convertir el 20 de febrer de 1962 al primer astronauta nord-americà a orbitar al voltant de la Terra. En total, el Projecte Mercury va llançar sis missions a l'espai. L'última va ser la de Gordon Cooper, el 15 maig 1963.







Fonts i bibliografia:
  • https://www.nasa.gov/content/profile-of-john-glenn
  • https://www.nasa.gov/content/john-glenn-historical-photos
  • https://www.nasa.gov/johnglenn
  • http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/40thann/humanspf.htm
  • http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246322.xml
  • U.S. Human Spaceflight: A Record of Achievement, 1961-1998. NASA - Monographs in Aerospace History #9, julio de 1998.
  • Project Mercury: A Chronology, de James M. Grimwood (NASA SP-4001, 1963).
  • Spaceflight Revolution: NASA Langley Research Center from Sputnik to Apollo, de James R. Hansen (NASA SP-4308, 1995).
  • Space Medicine in Project Mercury, de Mae Mills Link (NASA SP-4213, 1965).
  • The Human Factor: Biomedicine in the Manned Space Program to 1980, de John A. Pitts (NASA SP-4213, 1985)
  • This New Ocean: A History of Project Mercury, de Loyd S. Swenson, James M. Grimwood y Charles C. Alexander (NASA SP-4201, 1966)
  • We Seven, de los astronautas del Proyecto Mercury (Simon and Schuster, 1962).
  • The Right Stuff, de Tom Wolf (Farrar, Straus & Giroux, 1979).